18 SEPTEMBRE
PRESENTACIÓ C5 I VISITA CAN TAIÓ
Explicació del
crèdit 5:
Conducció de grups a cavall i atencions equines bàsiques, durada,
instal·lacions, Professor, objectius, avaluació, etc.
Anar a la hípica
amb tot el grup per veure les instal·lacions de Can Taió i com arribar des de l’institut
en tren fins a la hípica.
25 SEPTEMBRE
TEORIA DEL DIA
Parts de la muntura:
Podem veure les diferents parts que hi han al seient o a la montura
del cavall, que uneix al genet als lloms d'un cavall.
N' hi ha de varis tipus:
- Salt:
- Més senzilla
- Té el faldó més endavant
- Proteccions als genolls
- El seient és més pla i així rep millor el salt
- Anglesa:
- Sella molt ajustada
- Faldons llargs
- No hi ha faldó
- Màxim contacte genet-cavall.
- Mixtes.
- És la més comuna
- Té el pes molt repartit
- Màxima comoditat
- Capacitat per portar coses
Parts de la cabeçada o brida
Aqui podem veure les diferents parts que hi ha a la capçalera que és
l'arreu o guarniment que s'utilitza per a dirigir i governar cavalls i
mules, es possa al cap i consta de dues parts: cabeçada i regnes.
Hi ha dos tipus de cabeçades o brida:
- Cabeçada de quadra: sereveix per portar el cavall d'un lloc a l'altre, per exemple, per desplaçar-lo, netejar-lo, etc.
- Cabeçada de feina: la que s'utilitza per muntar.
FILET, MOS I PELHAM:
-Per netejar-los s'ha de mullar i amb sabó i netejar-los amb un fregall.
Filet:
Filet:
-La barra de la boca pot ser fixa o mòbil.
-No té cadeneta.
-Són simples.
-No té cadeneta.
-Són simples.
Mos:
-Es una mica mes complexa que el filet.
-La regna i el muntant de filet no van a la mateixa anella.
-La barra de la boca sempre es fixa.
Pelham:
-Pot ser articulat o no
-La cadena pot estar o no.
-Es molt complexa.
UNITAT DIDÀCTICA 3: MATERIAL I EQUIP
1. Casc amb tres punts de fixació.
- Portar el casc a la nostra mida.
- Homologat
- Canviar el casc si caiem i es fa malbé.
- Mai utilitzar un casc comprat de segona mà.
- Portar-lo ben lligat.
2. Pantalò per muntar: El pantaló de muntar actual és de material elàstic, tall recte i ajustat al cos, i llarg fins als turmells; es combina amb botines o, fins i tot, amb sabates.
3. Botes o polaines: Tenen la sola llisa amb una mica de taló, perquè s'aguanti amb l'estrep.
3 OCTUBRE
1. Pasar las regnes pel damunt del cap i la cabeçada.
2. Col·locar el filet a la boca i si cal amb l'ajuda del dit, ficant-li a la boca, li fas pessigolles i així obrirà la boca sense problemes.
3. Pasar la testera i deixar-la darrere de les orelles, el seu serrell per sobre de la frontalera.
4. Col·locar la muserola per sota de les galteres i apretarla fort.
5. Ajustar el tancaboques fort però sense fer-li mal.
6. Col·locar l'ofegador amb una distancia de 4 cm del seu col.
Pasos per col·locar la montura(Dessuador, protector de dors, sella)
1. Primer col·loquem el dessuador o una manta, que protegeixen el dors del cavall i absorveixen la suor.
2. Protector de dors, entre el dessuador i la sella. S'ha de procurar de deixar una mica d'espai entre la creu i la sella per no fer-li mal al cavall.
3. La sella, per últim, i tot sempre pel costat esquerra del cavall.
4. Lliguem la cingla en el primer forat del costat dret i després l'apretem pel costat esquerre una mica, i just abans de montar, l'apretem al màxim.
5. Estreps. Per col·locar la mida adequada als estreps hem de posar el puny a dalt de tot de l'acció i portar-nos l'estrep fins l'aixella, aquest ha de quedar just, ni curt ni massa llarg. Després, el sobrant de l'estribera el passarem per dins la xarnela.
Netejant al cavall, cascos:
1. S'aparta la palla seca a un costat de la quadra amb la forca.
2. La palla mullada es llança al carretó per llança-ro al camió i traslladar tos els escrements i palla mullada.
3. Amb la pala s'agafen els excrements i els posem al carretó.
Pujant el carretó al camió:
23 OCTUBRE
- Hem acabat la teoría de la UD3: Material i equipament.
Pasos per col·locar la montura:
1. Primer col·loquem el dessuador o una manta, que protegeixen el dors del cavall i absorveixen la suor.
2. Protector de dors, entre el dessuador i la sella. S'ha de procurar de deixar una mica d'espai entre la creu i la sella per no fer-li mal al cavall.
3. La sella, per últim, i tot sempre pel costat esquerra del cavall.
4. Lliguem la cingla en el primer forat del costat dret i després l'apretem pel costat esquerre una mica, i just abans de montar, l'apretem al màxim.
5. Estreps. Per col·locar la mida adequada als estreps hem de posar el puny a dalt de tot de l'acció i portar-nos l'estrep fins l'aixella, aquest ha de quedar just, ni curt ni massa llarg. Després, el sobrant de l'estribera el passarem per dins la xarnela.
1. Pasar las regnes pel damunt del cap i la cabeçada.
2. Col·locar el filet a la boca i si cal amb l'ajuda del dit, ficant-li a la boca, li fas pessigolles i així obrirà la boca sense problemes.
3. Pasar la testera i deixar-la darrere de les orelles, el seu serrell per sobre de la frontalera.
4. Col·locar la muserola per sota de les galteres i apretarla fort.
5. Ajustar el tancaboques fort però sense fer-li mal.
6. Col·locar l'ofegador amb una distancia de 4 cm del seu col.
Com pujar i baixar del cavall
Primer ajustem els estreps a la nostre mida, un cop fet això ens agafem de la crinera del cavall i de les regnes, agafem impuls i una vegada a dalt, col·loquem l'altre peu a l'estrep. Per baixar, treure els dos peus dels estreps i sense deixar les regnes, baixar per la part esquerre del cavall.
Com agafar les regnes: Tenim que fer pasar les dues regnes entre mig del dit petit i després tancar el puny i juntar les mans recolçades a la crinera del cavall.
30 OCTUBRE
Pasos per col·locar la brida:
1. Pasar las regnes pel damunt del cap i la cabeçada.
2. Col·locar el filet a la boca i si cal amb l'ajuda del dit, ficant-li a la boca, li fas pessigolles i així obrirà la boca sense problemes.
3. Pasar la testera i deixar-la darrere de les orelles, el seu serrell per sobre de la frontalera.
4. Col·locar la muserola per sota de les galteres i apretarla fort.
5. Ajustar el tancaboques fort però sense fer-li mal.
6. Col·locar l'ofegador amb una distancia de 4 cm del seu col.
1. Primer col·loquem el dessuador o una manta, que protegeixen el dors del cavall i absorveixen la suor.
2. Protector de dors, entre el dessuador i la sella. S'ha de procurar de deixar una mica d'espai entre la creu i la sella per no fer-li mal al cavall.
3. La sella, per últim, i tot sempre pel costat esquerra del cavall.
4. Lliguem la cingla en el primer forat del costat dret i després l'apretem pel costat esquerre una mica, i just abans de montar, l'apretem al màxim.
5. Estreps. Per col·locar la mida adequada als estreps hem de posar el puny a dalt de tot de l'acció i portar-nos l'estrep fins l'aixella, aquest ha de quedar just, ni curt ni massa llarg. Després, el sobrant de l'estribera el passarem per dins la xarnela.
Com netejar el cavall abans de muntar:
1. Respall de plàstic per a netejar la butícia, taques de fang, etc. Es respalla fent moviments circulars i pressionant una mica.
2. Respall de pèl per a pentinar el pelatge. Es respalla fent dues passades a favor de pèl, una a contrapèl.
3. Respall de pèl més fi. S'utilitza per a respallar les parts més sensibles del caball, com la cara.
4. Respall de peülles. En una de les parts hi ha una peça metàlica que serveix per treure el fang de l'interior de la peülla.
5. Respall per pentinar el tupé, la cua...
Abans i després de muntar, cal respatllar-lo i netejar be el pelatge, peülles cabell...
5. Respall per pentinar el tupé, la cua...
Abans i després de muntar, cal respatllar-lo i netejar be el pelatge, peülles cabell...
Com netejar la quadra:
Necessitem:
-Forca
-Pala
-Carretó
-Pala
-Carretó
1. S'aparta la palla seca a un costat de la quadra amb la forca.
2. La palla mullada es llança al carretó per llança-ro al camió i traslladar tos els escrements i palla mullada.
3. Amb la pala s'agafen els excrements i els posem al carretó.
Pujant el carretó al camió:
23 OCTUBRE
- Hem acabat la teoría de la UD3: Material i equipament.
Pasos per col·locar la montura:
1. Primer col·loquem el dessuador o una manta, que protegeixen el dors del cavall i absorveixen la suor.
2. Protector de dors, entre el dessuador i la sella. S'ha de procurar de deixar una mica d'espai entre la creu i la sella per no fer-li mal al cavall.
3. La sella, per últim, i tot sempre pel costat esquerra del cavall.
4. Lliguem la cingla en el primer forat del costat dret i després l'apretem pel costat esquerre una mica, i just abans de montar, l'apretem al màxim.
5. Estreps. Per col·locar la mida adequada als estreps hem de posar el puny a dalt de tot de l'acció i portar-nos l'estrep fins l'aixella, aquest ha de quedar just, ni curt ni massa llarg. Després, el sobrant de l'estribera el passarem per dins la xarnela.
Pasos per col·locar la brida:
1. Pasar las regnes pel damunt del cap i la cabeçada.
2. Col·locar el filet a la boca i si cal amb l'ajuda del dit, ficant-li a la boca, li fas pessigolles i així obrirà la boca sense problemes.
3. Pasar la testera i deixar-la darrere de les orelles, el seu serrell per sobre de la frontalera.
4. Col·locar la muserola per sota de les galteres i apretarla fort.
5. Ajustar el tancaboques fort però sense fer-li mal.
6. Col·locar l'ofegador amb una distancia de 4 cm del seu col.
Com pujar i baixar del cavall
Primer ajustem els estreps a la nostre mida, un cop fet això ens agafem de la crinera del cavall i de les regnes, agafem impuls i una vegada a dalt, col·loquem l'altre peu a l'estrep. Per baixar, treure els dos peus dels estreps i sense deixar les regnes, baixar per la part esquerre del cavall.
Com agafar les regnes: Tenim que fer pasar les dues regnes entre mig del dit petit i després tancar el puny i juntar les mans recolçades a la crinera del cavall.
30 OCTUBRE
PARTS EXTERIORS DEL COS DEL CAVALL
Aquí podem veure totes les parts del cavall, desde el cap fins a la cua.
Cap:
- Clatell.
- Serrell.
- Cara.
- Morro.
- Narius.
- Llavis.
- Gola.
- Orelles.
- Front.
- Llengua.
- Pols.
- Solc.
- Geniva.
- Paladar.
- Arcada.
- Boca.
- Barres.
- Barca.
- Sotabarba.
- Ull.
- Galta.
Coll
- Crinera.
- Dors.
- Pit.
- Llom.
- Tràquea costellam.
- Ample del coll.
- Gropa.
- Cinglera.
- Solc de la jugular.
- Maluc.
- Aixella.
- Cua.
- Ventre.
- CreU.
Extremitats davanteres:
- Espatlla.
- Rabassa.
- Braç.
- Colze.
- Avantbraç.
- Coll.
- Genoll.
- Canya.
- Garreta.
- Esperó.
- Travador.
- Corona.
- Casc.
Extremitats posteriors
- Cuixa.
- Natja.
- Greixat.
- Cama.
- Garró.
- Canya.
- Garrera.
- Travador.
- Corona.
- Casc.
TIPUS DE MANTES
Hi ha 2 tipus de mantes:
Hivern: Es mes gruixuda i més llarga
Estiu: Mes fina i mes curta
PSICOLOGIA EQUINA
Comportament del cavall; caràcter i temperament:
El cavall és un animal d'instint, hervíbors, són una presa, el seu instint és correr per fugir de qualsevol cosa que no estan molt segurs.
En l'estat natural el cavall lluita per fer 3 coses:
-Sobreviure als perills mitjançant la fugida (Si se sent atemorit) Lluita( si se sent acorralat).
-Alimentar-se.
-Reproduir-se.
Que ens determina la salut d'un cavall:
-Si està alerta i perceptiu.
-Si té ganes de menjar i el seu sistema digestiu treballa bé.
-Si creix fort i preparat per l'exercici.
-Si està desitjós per procrear.
Cada cavall té un caràcter i comportament individual.
Tots reaccionen mes o menys igual en diferents situacions.
La conducta de la manada:
-El cavall és un animal sociable.
-L'instint sempre els fa tornar a mantenir-se amb els de la seva espècie.
-Les manades estan liderades per un sol semental i els altres seràn euges i poltres joves.
-Els estatus socials estan totalment definits.
-Les manades solen ser de 12 membres.
-Quan els animals estan pasturant mantenen una distància mínima per si han de reaccionar.
-Si algú se li posa al seu espai, el treuràn, utilitzant el seu cos.
-Sempre estan en situació d'alerta, sempre es controlen els uns als altres.
-Mai s'ha de mirar a un cavall als ulls ja que s'ho poden pendre en forma d'amenaça i podrien fugir.
-Un cavall cec no sobreviuria molt temps, encara que per els cavalls la vista no és el sentit més important.
SENTITS:
LA VISTA
La capacitat de veure d'un cavall és mediocre i s'enlluernen amb molta facilitat, per aixó les quadres sempre estan a la penombra, o amb color obscurs per no danyar la seva vista.
Els cavalls tenen la capacitat de veure sense mirar, és a dir, que no mouen els ulls per enfocar allà on volen mirar.
Encara que no se sap a ciencia certa si els cavallas veuen en colors, ara per ara podrem dir que tenen gran capacitat per distinguir entre els colors groc i verd, pero no tenen la mateixa definició que nosaltres per veure els colors.
Els cavalls mouen el cap per enfocar, depenent de la seva posició miraran a un objecte d'aprop o de lluny.
L'OÏDA
L'oïda és un sentit important per als cavalls.
Els cavalls són capaços de moure les orelles, quasibé 360 º
No podem relaxar-nos quan anem en ruta, ja que qualsevol moviment i soroll mínim pot espantar al cavall.
Els cavalls tenen la capacitat de recordar sorolls després de que hagui passat molt de temps.
L'OLFACTE
L'olfacte és l'organ principal de reconeixement.
Els cavalls tenen un símbol molt identificatiu anomenat "Llavi corb", que consisteix en quan el cavall aixeca el llavi superior ensenyant els dents és per retenir més temps l'aire i permetre un estudi més entretingut de l'olor.
13 NOVEMBRE
L'ESTAT D'ÀNIM DEL CAVALL
L'estat d'ànim del cavall depén de diversos factors..
La capacitat de veure d'un cavall és mediocre i s'enlluernen amb molta facilitat, per aixó les quadres sempre estan a la penombra, o amb color obscurs per no danyar la seva vista.
Els cavalls tenen la capacitat de veure sense mirar, és a dir, que no mouen els ulls per enfocar allà on volen mirar.
Encara que no se sap a ciencia certa si els cavallas veuen en colors, ara per ara podrem dir que tenen gran capacitat per distinguir entre els colors groc i verd, pero no tenen la mateixa definició que nosaltres per veure els colors.
Els cavalls mouen el cap per enfocar, depenent de la seva posició miraran a un objecte d'aprop o de lluny.
L'OÏDA
L'oïda és un sentit important per als cavalls.
Els cavalls són capaços de moure les orelles, quasibé 360 º
No podem relaxar-nos quan anem en ruta, ja que qualsevol moviment i soroll mínim pot espantar al cavall.
Els cavalls tenen la capacitat de recordar sorolls després de que hagui passat molt de temps.
L'OLFACTE
L'olfacte és l'organ principal de reconeixement.
Els cavalls tenen un símbol molt identificatiu anomenat "Llavi corb", que consisteix en quan el cavall aixeca el llavi superior ensenyant els dents és per retenir més temps l'aire i permetre un estudi més entretingut de l'olor.
13 NOVEMBRE
L'ESTAT D'ÀNIM DEL CAVALL
L'estat d'ànim del cavall depén de diversos factors..
- Orelles i ulls
- Extremitats, cua i silueta
- La musculatura, tensant-la està nerviós o amb el músculs tous està relaxat.
-Mitjançant els sons:
-Suaus que denoten afecte o benviguda
-Renills per excitació, plaer o expectació
-Crits com protesta o quan hi ha enfrontaments, sobretot entre sementals
-Renills per excitació, plaer o expectació
-Crits com protesta o quan hi ha enfrontaments, sobretot entre sementals
CONTENT
Llavi superior cobreix l'inferior, les orelles estan relaxades tendint a inclinar-se cap als costats. Ulls tranquils una mirada distreta.
ATENT
Orelles orientades cap endavant i quan percep el que li provoca interés, les seves narius s'oben una mica i el seu llavi superior per tremolar. La cua pot star aixecada i els músculs tensos.
DISGUSTAT
Orelles mig cap enrere i les seves narius arrugades.
Cap enrere i té una aparença d'enfadat. La cua es mou d'un costat a un altre.
ESPANTAT
Orelles cap enrere, ulls oberts, podem veure totala part blanca de l'ull.
Les narius s'obren i s'inflen.
Cua entre les cames.
AMENAÇADOR
Orelles planes i esteses cap endarrere. Cara amb aspecte enfadat. Ensenyant avegades les dents. Algunes extremitats aixecades.
SOMNOLENT
Orelles cauen pesadament cap als costats.
Baixa el cap amb els ulls mig tancats, el lavi inferior cedeix una mica la cua sol estar caiguda, encara que també por indicar malaltia.
20 NOVEMBRE
ASPECTES MES RELEVANTS DE LA PSICOLOGIA EQUINA
La fugida: És el seu estat natural, és la seva manera de sobreviure. Els seus depredadors sempre han estat els grans felins, canins i l'home. Per aquesta raó la fugida és la seva instint de sobreviure davant qualsevol perill.
La percepció: És cavall en el seu estat natural viu amb perill constant, per això ha de romandre perceptiu. Tenen una gran capacitat per percebre estímuls sensorials.
Temps de resposta: És la reacció i és un de les més ràpides en això.
Dessensibilització ràpida: Aprenen a ignorar molt ràpidament, si no es passarien la vida corrents ja que son molt miedosos
Aprenentatge: Aprenen molt ràpida al que li passa al dia a dia, com netejar, muntar, etc. Per això pot ser traumàtic si es cometen errors en domar-ho.
Memòria: No obliden res i poden perdonar com els humans. Els rucs i mules també tenen la mateixa memòria però no arriben a perdonar, per això els entrenadors de rucs i mules estan molt bén preparats, aquests poden entrenar cavalls però els entrenadors de cavalls no poden entrenar rucs ni mules.
Jerarquia social: És l'animal més dominable de tots els animals domèstics. És una espècie molt social, van en grup i necessita un líder. Alguns es guien per humans per ser salvats.
Control del moviment: Segueix als seus companys. Quan envaeixen el seu espai aquest amenaça. El control de moviment és la base de l'entrenament. Sempre fan cas, encara que ells no vulguin. S'utilitza: els corrals rodons, regnes llargues, picador, flexió lateral i vertical del coll, control lateral del tren anterios i posterior, etc.
Llenguatge corporal: Quan els cavalls estan sent domats manen senyals als humans, cada espècie té les seves pròpies.
Precocitat: El cavall és madur des de que neix. El millor moment d'ensenyar a un cavall és just després de néixer perquè és quan veuen i aprenen tot el que viuen, es mouen i volen seguir i respectar (especialment a la mare).
La fugida: És el seu estat natural, és la seva manera de sobreviure. Els seus depredadors sempre han estat els grans felins, canins i l'home. Per aquesta raó la fugida és la seva instint de sobreviure davant qualsevol perill.
La percepció: És cavall en el seu estat natural viu amb perill constant, per això ha de romandre perceptiu. Tenen una gran capacitat per percebre estímuls sensorials.
Temps de resposta: És la reacció i és un de les més ràpides en això.
Dessensibilització ràpida: Aprenen a ignorar molt ràpidament, si no es passarien la vida corrents ja que son molt miedosos
Aprenentatge: Aprenen molt ràpida al que li passa al dia a dia, com netejar, muntar, etc. Per això pot ser traumàtic si es cometen errors en domar-ho.
Memòria: No obliden res i poden perdonar com els humans. Els rucs i mules també tenen la mateixa memòria però no arriben a perdonar, per això els entrenadors de rucs i mules estan molt bén preparats, aquests poden entrenar cavalls però els entrenadors de cavalls no poden entrenar rucs ni mules.
Jerarquia social: És l'animal més dominable de tots els animals domèstics. És una espècie molt social, van en grup i necessita un líder. Alguns es guien per humans per ser salvats.
Control del moviment: Segueix als seus companys. Quan envaeixen el seu espai aquest amenaça. El control de moviment és la base de l'entrenament. Sempre fan cas, encara que ells no vulguin. S'utilitza: els corrals rodons, regnes llargues, picador, flexió lateral i vertical del coll, control lateral del tren anterios i posterior, etc.
Llenguatge corporal: Quan els cavalls estan sent domats manen senyals als humans, cada espècie té les seves pròpies.
Precocitat: El cavall és madur des de que neix. El millor moment d'ensenyar a un cavall és just després de néixer perquè és quan veuen i aprenen tot el que viuen, es mouen i volen seguir i respectar (especialment a la mare).
27 NOVEMBRE
Vam fer quadres, equipar i tot el de cada dia, i en acabar d'equipar vam anar a fer una volta per els voltants de la hipica.
Al final del dia, en Pau ens va ensenyar com donar-li corda a un cavall sense que porti res possat ni ningu a dalt, com fer que canviï de sentit, possant-se no bruscament, només una mica en la seva trayectoria perque doni voltes cap l'altre costat, en acabar això l'acariciem una mica per transmetre'l que la fet be, i el cavall ens seguira si caminem sense agafar-lo de les regnes ni res.
11 DESEMBRE
Vam parlar de l'evolució del cavall i els tipus que hi han:
Cavall del bosc: Sòlid, amb cap i cascos grans, posible fundador dels cavalls de sang freda i de tir.
Cavall de l'altiplà: Més fi, antecessor dels petits i resistents cavalls mongols semisalvatges.
Cavall de l'estepa: Més lleuger, antecessor del pura sang.
Cavall de la tundra: Gran i pesat, provinent de les regions polars, semble ser l'únic descendent.
Deprés també vam parlar del Tarpan que es un cavall que visquè al sud de Rússia fins al s.XIX i més tard va ser recreat amb altres cavalls.
Y del Przewalskii què és l'únic cavall salvatge, descobert el 1879 i habita a l'Ásia Central.
També vam fer alguna descripció:
· Equus ferus: cavall domesticat.
· Équids: cavall, ases, zebres.
L'UTILITZACIÓ DEL CAVALL PER A L'HOME
· Com animal de tir.
· Per arrussegar carruatges.
· Com animal de sella.
· Com aliment.
CLASSIFICACIÓ DELS CAVALLS
· Sang freda: Molt tranquil, formen part de races pesades.
· Sang càlida: Tranquil·litat i docilitat dels sang freda i agilitat i lleugeressa dels darrers.
· Sang calenta: Nerviós i més agressiu.
18 DESEMBRE
RACES MES CONEGUDES ->
TIPUS
DE RACES
Cavall
àrab
Es la
mes antiga de totes, un dels millor pagats i reconegut per la
bellesa, es intel·ligent, veloç, molt noble, fort i resistent. el
cos es compacte i allargat, extremitats llargues i primes, altura
fins a l'1,50 i cua sempre alta.
Cavall
Espanyol
Es
considera el mes noble de tots, molta influència en raçes europees
i americanes, l'han barrejat per aprofitar el seu caràcter. Es de
sang càlida valent i docil, obedient inteligent, bons en allò que
es proposen capaç d'entrar a una plaça de toros, espectacles,etc.
El
pelatge mes comu es el tord, coll fort i arquejat, crinera llarga i
penjant, cap mitjà i com el bec d'un falcó
Cavall
pura sang anglesa
Neix
d'una barreja (turc,arab) es solen utilitzar per carreres, la seva
cuança es molt selectiva, de sang calenta, coratge i resistencia son
els principals requisits, cap estilitzat, poca masa muscular en la
mandibula, extremitats anteriors llargues, primer pero musculoses,
gran propulció en carrera
Cavall
frisó
Descendeix
dels cavalls primitius, es cria a holanda, es de sang càlida, gran
docilitat i exel·lent temperament, molt trànquil. Crineres cua i
coll molt espeses i abundant, cap bastant llarg, orelles petites i
alçades.
American
quarter
Es d'EE.UU, curses curtes, cavall
vaquer, es el mes popular, “rodeos”
Es de sang càlida, inteligent,
temperament tranquil i cooperatiu, sensible i tractable, te la
velocitat de cavall de sang calenta i estabilitat de sang freda. Cap
petit, de cos es fort i ample, poca alçada, avança amb velocitat.
Cavall perxerò
Es de la vall de
perche, frança, s'utilitza per arrossegar, es de sang freda, docil i
manejable, cap gros, front ample, orelles grans i mobils
Cavall pirineus
Pirinenc catala,
temperament tranquil, sang freda
Cavall hannoveria
Es d'alemania,
marcats amb una h, de sang calida, docils amb bon carácter, bo en
doma i salt degut a l'apranentatge, inteligents i predisposats, tenen
cos atleticm crinera fins l'1 70 i gropa musculosa
Cavall berber
Sobreviuen de l'epoca
glaciar, son docils, rustics, mandrososm facil d'enmsinistrar,
tranquil, equilibrat i valent, gropa fins l'1 55, primet, polivalent
i bon saltador
Cavall menorquí
Molt antic, doma clasica i equitació,
es de sang calenta col·laborador i facil d'entrenar, color negre,
cua baixa de pel llarg i fort, tronc allargat
COM NETEJAR LA MONTURA
1 º - Tregui la cingla, el suador, els estreps i les acions.
2 º - Netegeu la muntura amb un drap humit per eliminar la brutícia i la suor.
3 º - Mentre ho fa, mantingui els estreps en remull en aigua tèbia.
4 º - Enjabone tota la muntura.
5 º - Tregui brillantor als estreps.
6 º - L'equip s'ha de netejar, ensabonar i greixar amb oli de pota de bou o una preparació especial per cuir un cop per setmana.
7 º - Les cingles de cuir, necessiten una bona neteja amb sabó, mentre que les de tela, amb un raspall dur prou
COM NETEJAR LA BRIDA
1 º - Desmunt la becaina i netegi profundament totes les peces amb un drap o una esponja humits i séquelas amb una tovallola
2 º - Apliqui el sabó amb una esponja el més seca possible en ambdós costats del cuir i en especial sobre qualsevol arruga. No apliqui massa quantitat ja que es quedarà enganxós.
3 º - Eixugueu bé totes les peces metàl · liques, utilitzant si cal limpiametales, però mai en l'embocadura, només en les anelles del filet.
4 º - Mont altra vegada la brida i cuélguela.
ACCESSORIS NECESSARIS PER A LA NETEJA
- Esponja o drap per netejar
- sabó
- Limpiametales
- Esponja petita per ensabonar
- Drap sec i suau
- Betum i raspalls
- Cub amb aigua temperada i sabó
Posar vena
Començarem a dalt de la canya de dintre en fora, baixarem de manera que no quedi arrugues ni malament col·locada, agafarem el garró i pujarem un altre cop com avans
Posar proteccions de salt, campanes i normals
Les campanes es posen als cascos per protegir-los
Proteccions normals: es posen a les cañes de les mans i al garrot de les cames
Proteccions de salt: Son dures i es posen al mateix lloc que les normals
CAPES
La
capa d'un cavall és la coloració general del pelatge.
Les capes principals són les següents:
Alazán:
crinera i cos de to marró clar o vermellós, com pèl-roig.
Albino:
no és un veritable color de capa sinó un defecte genètic
transmissible
la
descendència. No té un gen encarregat de metabolitzar l'aminoàcid
tirosina,
la
cascada de reaccions químiques ha de culminar produint el pigment
melanina.
La manca de melanina produeix cavalls blancs i d'ulls vermells,
albins,
que són hipersensibles a la llum. Els cavalls amb albinisme parcial
o
total
tobianos parcialment albins no s'utilitzen com reproductors i es
consideren
defectuosos.
Bay:
marro obscur
Blanc: sense cap altre to.
Castaño: marró fosc, de vegades gairebé negre, crinera i cua
Isabelo:
cos de color crema i la crinera i la cua d'un color més fosc, però
és
diferent
a un cavall que posseeix una capa baixa.
.jpg)
Negre:
capa de color negre. S'admeten zones blanques en peus i cap.
Palomino:
marró molt clar, cua i crinera blanques o clares. Aquesta capa és
poc
comú, però sol ser molt apreciada en algunes races.
Pio:
capa de dos colors, rarament tres, en forma de taques. Blanc i negre
propi
negre, blanc i vermell propi alazán, etc. Existeixen nombrosos
variants
segons el tamañoanco: és una capa difícil de trobar, tot el cos ha
de
ser de color bla i forma de les taques overo, tobiano, apalusa, etc.
Ruà:
té pèls barrejats de diferents colors que poden anar des del alazán
fins
al blanc o el negre, amb diversos tons.
Tord:
no és completament blanc, sinó una barreja de pèls blancs, grisos
i
negres.
Depenent dels tons foscos i la seva distribució, hi ha diferents
tipus.
Neix negre o d'una altra capa i va aclarint amb el temps fins a
tornar
blanc.
Sota el pèl blanc es pot apreciar que la pell és negra.
Cremello:
Una
capa uniforme és aquella que no té pèls d'un altre color.
5 FEBRER
TAQUES
Taques de color blanc en capes més o menys fosques. Destaquen
al cap ia les extremitats. Hi ha taques de diferents tipus i mides, els
tipus de taques són els següents:
La ratlla de mul és una línia fosca que recorre tota la zona de
l'espina dorsal del cavall, des de la creu fins a la cua.
En el cap
Barra o cordó: té una línia blanca dels ulls al musell, podent ser
més o menys ampla.
Cap de moro: el cap és d'un to més fosc que el cos.
Carablanca: la part frontal de la cara és totalment blanca, incloent la
Ulls.
Careto: té una taca blanca que es va eixamplant des del front fins al
morro.
Cort: té una taca blanca al morro.
Estel: té una taca blanca al front, que pot ser en rombe, en mitja
lluna, en creu, etc.
En les extremitats
Quan alguns consells són blanques, el cavall es denomina albo i
es diferencien en:
Calçat alt: va des del casc fins al colze o el genoll.
Calçat mitjà: va des del casc fins a la meitat de la canya.
Calçat baix: va des del casc fins al garreta.
Mitjó: fina línia al costat del casc.
Es diu que un cavall aquesta armiñado quan té al voltant de la
seva corona taques negres.
En qualsevol cas es dirà llavors que el cavall aquesta calçat de
però quan hi ha més d'una extremitat, direm que el cavall és:
Unialbo: quan nomes calça una extremitat, independentment de quin
sigui.
Bialbo: quan calça dues extremitats, independentment de quins
siguin.
Trialbo: quan calça tres extremitats.
Cuatrialbo: quan calça les quatre.
CAPES I PELATGES DEL CAVALL:
Particularitats generals:
-Entrepelat: alguns pèls blancs en alguna part del cos.
-Carbonat: taques de color negre
- Rodat
- Nevat o blanquejat
- Mosquejat
-Atrotinat
-Remolí
Particularitats regionals al cap:
- Estrella i estel: taca blanca al front
- Cordó a llista: taca de pèls blancs des del front fins al morro (cordó estret cordó ample)
- Taca de carn: zona de des pigmentació cutània al llavi.
Particulatirats regionals a les extremitats:
- Calçat- Armiyat
Fem 3 grups: el de les quadres, el de muntar i l'últim grup en aquest segon trimestre munta a la pista rodona practicant les tècniques de pas, trot i galop.
Com que a la pista rodona hem d'entrar d'un en un, mentre estan els altres practiquem com ficar les benes i els protectors al cavall
1.5 Anatomia i fisiologia bàsica:
1.L'esquelet:
-No té clavícula, la funció la fa el múscul.
-El desenvolupament del coll.
-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatars
-La reducció del nombre de dits, només té un dit.
-El desenvolupament del sistema de suspensió de la garreta.
2. Sistema muscular:
-El sistema muscular del cavall és igual que el del humà, s'ha d'escalfar abans de sortir, cuidar-lo...
-Els tendons felxors i suspensors de la garreta són els més importants
-Lesions importants:
-Tendinitis: inflamació del tendó
-Desmitis: inflamació del lligament
3. Respiració:
-El cavall no pot respirar amb la boca, inspira i expira pel nas.
-El cavall no pot vomitar.
-La quadra sempre ha d'estar neta i amb bona ventilació
-Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir el cavall en un ambient sa
-Adequat programa de vacunació
-Aïllar els cavalls quan hi ha malalties
4. Aparell Urinari:
-Format per: ronyons, urèter, uretra i bufeta de l'orina
-Filtrar la sang per eliminar els residus tòxics
5. Aparell Reproductor:
-S'anomena zel quan les femelles es mostren receptives a l'aparellament amb el mascle
-Aquest període és durant tot l'any menys l'hivern.
-L'embaras del cavall es de 11 mesos, només poden tenir una sola cria.
6. Aparell Circulatori:
-Transporta sang nutrients i oxigen a les cel·lules i recull els residus.
-Retorn venós quan el cavall recolza el casc al terra
-Bona circulació de la sang per dintre de l'ós del peu, fa que la pressió del pes del cavall no ho aixafi.
7. Sistema neuroendocrí:
-Encarregat de donar ordres mitjançant els estímuls elèctrics
8.Pell:
-La seva funció és separar i protegir l'organisme de l'entorn
-A la pell es troben els òrgans del sentit, en especial els tàctils
-Permet la termoregulació del calor al cos del cavall.
Pèls: regulació tèrmica més calor
els pels més gruixuts els tenen a les garretes, la crin i la cua
-Després de la classe teòrica amb la Rosa ens anàvem a canviar al vestuari, tot seguit el Pau ens distribuïa en 3 grups: el de les quadres, el de muntar i l'últim grup en aquest segon trimestre munta a la pista rodona practicant les tècniques de pas, trot i galop.
Com que a la pista rodona hem d'entrar d'un en un, mentre estan els altres practiquem com ficar les benes i els protectors al cavall
1.L'esquelet:
-No té clavícula, la funció la fa el múscul.
-El desenvolupament del coll.
-El desenvolupament dels ossos metacarpians i metatars
-La reducció del nombre de dits, només té un dit.
-El desenvolupament del sistema de suspensió de la garreta.
2. Sistema muscular:
-El sistema muscular del cavall és igual que el del humà, s'ha d'escalfar abans de sortir, cuidar-lo...
-Els tendons felxors i suspensors de la garreta són els més importants
-Lesions importants:
-Tendinitis: inflamació del tendó
-Desmitis: inflamació del lligament
3. Respiració:
-El cavall no pot respirar amb la boca, inspira i expira pel nas.
-El cavall no pot vomitar.
-La quadra sempre ha d'estar neta i amb bona ventilació
-Prevenció de malalties respiratòries:
-Mantenir el cavall en un ambient sa
-Adequat programa de vacunació
-Aïllar els cavalls quan hi ha malalties
4. Aparell Urinari:
-Format per: ronyons, urèter, uretra i bufeta de l'orina
-Filtrar la sang per eliminar els residus tòxics
5. Aparell Reproductor:
-S'anomena zel quan les femelles es mostren receptives a l'aparellament amb el mascle
-Aquest període és durant tot l'any menys l'hivern.
-L'embaras del cavall es de 11 mesos, només poden tenir una sola cria.
6. Aparell Circulatori:
-Transporta sang nutrients i oxigen a les cel·lules i recull els residus.
-Retorn venós quan el cavall recolza el casc al terra
-Bona circulació de la sang per dintre de l'ós del peu, fa que la pressió del pes del cavall no ho aixafi.
7. Sistema neuroendocrí:
-Encarregat de donar ordres mitjançant els estímuls elèctrics
8.Pell:
-La seva funció és separar i protegir l'organisme de l'entorn
-A la pell es troben els òrgans del sentit, en especial els tàctils
-Permet la termoregulació del calor al cos del cavall.
Pèls: regulació tèrmica més calor
els pels més gruixuts els tenen a les garretes, la crin i la cua
-Després de la classe teòrica amb la Rosa ens anàvem a canviar al vestuari, tot seguit el Pau ens distribuïa en 3 grups: el de les quadres, el de muntar i l'últim grup en aquest segon trimestre munta a la pista rodona practicant les tècniques de pas, trot i galop.
Com que a la pista rodona hem d'entrar d'un en un, mentre estan els altres practiquem com ficar les benes i els protectors al cavall
26 FEBRER
Muntada i desmuntada del cavall
Abans de muntar
Verificar cingla
Baixar estreps
Despres de muntar
Ajustar/afluixar cingla
Pujar estreps
Passos per montar
Col·locar mirant cap a la cua, regnes má esquera, agafem de la crinera i peu esquerra a l'estrep.
Posem la má dreta sobre la sella, i botem amunt, ma dreta faig força.
Cama dreta a munt sense tocar ni donar cap cop al cavall.
Entrem suaument a la sella, posem el peu a l'estrep i agafem les regnes.
Passos per baixar
Traiem els dos peus de l'estrep, agafem les regnes amb la ma esquere i posem la ma dreta a la sella.
Inclinar cos endavant, amb pes inclinat sobre les mans i cama dreta per sobre sense tocar.
Deixar-nos relliscar suaument fins tocar terra.
Pujar estreps, agafar les dos regnes i passar pel cap del cavall.
Suere correctament
CAP: Mirar endavant, pero mentó no enlaire, mirar a les orelles
ESPATLLES: Adreçades pero relaxades.
ESQUENA: Recte, seure amb tot el pes i les natjes al mes endevant possible.
CAMES: A prop del cavall, genolls contacte sella.
PEUS/TORMELLS: Punta sobre el ferro de l'estrep i baixar talo fins a sota nivell de la punta.
Regne
Agafar entre dit gros i l'index i passa per sota el dit petit o entre mig del dit petit i el segon dit.
Ajudes
Ajudes naturals: mans, cames, pes del cos, veu.
Ajudes artificials: fusta, esperons, tralla.
COM UTILITZAR LES AJUDES NATURALS
1.-Per anar endevant: cames i pes del cos
2.-Velocitat: cames i pes del cos
3.-Menys velocitat: mans i pes del cos
4.-Girar: mans, cames i pes del cos
5.-Recompensar: mans i veu
Per avançar: Apretar 2 cames intermitentment amb els bessons ''sense donar patades''. Si no obeix repetim mateixes accions. Si encata no reacciona podem utilitzar el fuet, pero no en excès.
Evitem: Donar ordres contradictòries: evitar aplicar cames i alhora tirar de boca, aixi li demanem avançar amb les cames i frenar amb les mans.
Acord de les ajudes: Quan nosaltres sumem totes les ajudes correctament (naturals i artificials).
3 AIRES DEL CAVALL
1.-Per anar endevant: cames i pes del cos
2.-Velocitat: cames i pes del cos
3.-Menys velocitat: mans i pes del cos
4.-Girar: mans, cames i pes del cos
5.-Recompensar: mans i veu
Per avançar: Apretar 2 cames intermitentment amb els bessons ''sense donar patades''. Si no obeix repetim mateixes accions. Si encata no reacciona podem utilitzar el fuet, pero no en excès.
Evitem: Donar ordres contradictòries: evitar aplicar cames i alhora tirar de boca, aixi li demanem avançar amb les cames i frenar amb les mans.
Acord de les ajudes: Quan nosaltres sumem totes les ajudes correctament (naturals i artificials).
3 AIRES DEL CAVALL
Diem aires a les 3 formes naturals de desplaçar-se al cavall: pas, trot i galop.
El pas: Estat natural del cavall, el aire més lent (6/7 km/h).Aire marxat, simétric, de 4 temps identics a cada tranc, un per cada casc a terra. Se senten les 4 petxades regulars contra el terra. Un bon pas es aquell en el que es possible contar (1,2,3,4) sempre hi ha 2 cascs tocant el terra: peu esquerra, ma esquerra, peu dret i ma dreta.
El trot: Aire habitual de treball. Aire saltat, simètric, de 2 temps idèntics que corresponen a les batudes dels 2 bípedes diagonals. La velocitat del trot dobla dla del pas: 14/15 km/h. El trot té 2 temps, en el que el cavall mou el peu esquerra, mà dreta, peu dret i mà esquerra. El coll s'escurça i queda quiet. Un bon trot es aquell que es pot comptar: un dos, un dos.
El galop: Aire més ràpid, 3 vegades més rapid que el pas (20/30 km/h). En cursa es pot arribar a 60 km/h. Aire saltat, oscil·lant i asimètric, composat de 3 temps seguits d'un moment de suspensió. El cavall pot galopar a la dreta o a l'esquerra en funció a el bipede lateral que avanci més que l'altre.
DIBUIX PETJADES
2 4
TROT: 1 2
2 1
GALOP: 1 2
2 3
Aire marxat: una extremitat al terra.
Aire saltat: Quan els moviments de les seves extremitats esquerres es repeteixen com els de la dreta.
Bípede: Asosiacio de 2 extremitats.
Aire saltat: Quan els moviments de les seves extremitats esquerres es repeteixen com els de la dreta.
Bípede: Asosiacio de 2 extremitats.
3 AIRES: PAS, TROT I GALOP Adrià J.
3 AIRES: PAS, TROT I GALOP David P
MARÇ
Vam fer l'examen teoric de l'unitat 1, vam continuar fent l'evolució i tipus de cavalls, races, capes i marques, l'anatomia i fisiologia.
Vam sortir a fer ruta, i la resta quadres
2 ABRIL
DISCIPLINES OLIMPIQUES
1.-Salt d'obstacles (CSO): Consisteix en saltar una serie d'obstacles en un temps determinat per un recorregut sense tirar-ne cap.
2.-Concurs de doma clàssica (CDC): El genet ha de realitzar en els 3 aires un conjunt de figures estipulades. Aprofiten tots els moviments del cavall per a fer un espectacle on es mostra bellesa i sensibilitat. Aquest tipus de prova te lloc a una pista de 60x20. Evaluen 3 jutges els moviments del cavall. Per a tenir més puntuacio es pot recollit la crin amb trenes i ferros. El cavall no pot dur ni venes ni fuet o fusta.
Pistes:
40x20
60x20
En aquestes pistes es fan les reprise, les figures principals son:
Altres disciplines:
-Volteig: El genet ha de fer sobre el cavall unes figures en linea recta o voltes.
-Les proves de raid: Recorreguts de 30 a 160 km on els cavalls estan entrenats i han e passar diferents controls.
-Trec(Tecniques de recorregut equestre de competició): 3 proves:
-Prova d'orientació i regularitat: Recorregut de camp de 40/60km amb un traçat i controls secrets amb l'ajuda de mapa i bruixola.
-Prova d'aires: Passadis de 150m de llarg i 2m d'ample que fan els 3 aires sense trepitjar limits.
-Prova terreny variat: Camp ampli amb diferents obstacles (12/16). Valoren estil i efectivitat del genet.
-Concurs d'enganxes: Un o més cavalls que porten un carruatge i fan reprise i figures.
- Equitació americana: Moltes disciplines diferents, basades en l'equitació de feina.
-Polo: Un dels pocs esports del mon del cavall que es fa en equip i mixte. Es juga 4x4 i l'objectiu és marcar gols donant cops a una pilota amb un taco a sobre del cavall.
-Horseball: un altre joc en cavall i pilota. Els jugadors competeixen per una pilota amb 6 corretges de cuir per marcar a cistella al cam cotrari per un minim de 3 passades. El oc dura 2 periodes de 10 minuts.
El servei de banda es fa com una touche de rugby. Tots els cavalls han d'anar tots cap a la mateixa direccio que el portador de la pilota o en 45º. La regla de ''dos tres'' exigeix a cada equip fer 3 pasades entre 3 jugadors diferents abans de tirar. La posesio es de 10 minuts.
-Doma natural: Basada en la observacio cientifica en que els cavalls interactuen espontaneament dins de la manada. El seu comportament, el seu llenguatge corporal, es la clau per entendre la seva manera de fer les coses. Si coneixes l'entorn, el seu sentit, construccions mentals tindrem més facilitat en la monta.
TRACTAMENT PERSONES DISCAPACITADES
-Hipoterapia: Aprofita principis terapeutics del cavall per a tractar persones discapacitades.
-Equitacio terapeutica: A traves del contacte amb el cavall
-Equinoterapia social: Per a persones amb problemes d'integració.
Encara no existeix cap constancia cientifica pero es cert que funciona, no al 100% pero una mica serveix.
EL TERRENY DE DIFERENTS DIFICULTATS
1.Terreny variat:
-En un basal: que no veiem el fons no pasar, si es veu pasem pel mig.
-Alforges: Anar en compte si pasem per camins estrets.
-Camins petits: Fer-los al pas.
-Pujades: Evitar galopar.
-Baixades: Important que vagi al pas.
-Pasos profunds o fangs: Donar llibertat al coll per a que s'equilibri.
-Al camp: Evitar anar molta estona a la mateixa diagonal.
-Zones relliscoses: No galopar.
-Poca visivilitat: No galopar.
-Al tornar: Al pas.
2.-Per equilibrar-se:
-Terreny que fa pujada: Alliberar el pes dels ronyons aixecant-nos o tirar una mica endevant. Al pas, equilibri sense estreps i cos vertical. Pdem agafar.nos de la crin.
-Terreny de baixada: Tirar cos enrere, peus estreps.
3.-Obstacles:
Posar al cavall al pas i en funcio si es pujada o baixada col·locar el cos com convengui, deixar el cos i esquena lliures.
9 ABRIL
HIGIENE DEL CAVALL
1.-Utensilis per netejar al cavall:
1.-Utensilis per netejar al cavall:
-Neteja cascos
-Rasqueta
-Raspall pel fi curt suau
-Pinta
-Raspall d'arrels dur
-Pinzells pels cascos
-Gamusa
-Raspall pels cascos
2.-Per que netejem el cavall
Es neteja per tenir cura necessària de tot el cos. Això ajuda a que el cavall tingui més bellessa, treure bruticia del cos, també veure la seva salut al passar el raspall. Es fa diariament, abans i despres de muntar, així veurem si te alguna rascada o ferida que pugui afectar a l'hora de muntar.
El respatllem per:
Afavorir salut muscular, millorar el to muscular, eliminar impuressa, estableix relació cavall-genet, estimula circulació sanguinia i prevenit malalties.
Neteja:
1.- Rasqueta pel costat del cavall: llom i panxa.
2.- Raspall tou: cara i extremitats.
3.- Crin i peulles
RUTES/ORGANITZACIÓ D'ITINERARIS A CAVALL:
Les rutes son una e les maneres naturals i ecològiques d'apropar-se als paratges naturals més emblemàtics.
Valls, muntanyes,volcans i platges ofereixen una nova prespectiva.
El turisme eqüestre ens dona la oportunitat per a sentir-nos en harmonia en la màxima plenitud. Fenòmen basat en la confiança del genet-cavall.
Què és una ruta?
-És un recorregut amb una distància i un temps determinat, hem de tenir en compte:
-Epoca de l'any
-Situació i tipus de terreny
-Altimetria
-Dificultat
-Medi natural, cultural, ariquitectonic...
-Logística
Poden ser:
-Circulars (punt arribada i sortida el mateix)
-Lineals (Començar i acabar diferent lloc)
-Travessa (Ruta que engloba més d'un dia, son rutes lineals, encara que tambe poden ser circulars)
Diseny de ruta, que haig de saber?
-Flora i fauna
-Historia dels llocs per on es passa
-Llegendes relacionades per a l'entorn
-Elements pasatgístics i arqueològics
La ruta depèn de?
-Nivell d'equitació del genet
-Nombre de participants
-Entrenament cavalls
-Equipatge del genet i cavalls
-Sistema logístic
Equip del genet:
-Casc
-Vestimenta adequada
-Mapa, brujula i GPS
-Ganivet, cantimplora, farmaciola, movil i emissora
Equip del cavall:
-Sella, protector de dors i dessuador, brida
-Alforges, pit pitral i baticola
-Kit ferrar d'emergència
-Farmaciola de l'animal
-Cabeçada quadra i corda 15 m
REGLES DE SEGURETAT A L'EXTERIOR
1.-No deixar al cavall mai suelto
2.- No baixar quan volem
3.- Avisar sempre de qualsevol problema
4.- Els cavalls només menjaran del nostre menjar, mai en ruta
5.- No galopar en llocs perillosos
6.- No adelantar en ruta sense avisar
7.- Distancia de seguretat (1 cavall)
8.- Al fer la ruta respectar les senyals, cultius...
9.- Avisar als peatons si passem
10.- Considerar-nos com si som un vehicle
11.- Al pas si passem per pobles a la nit i portar florescent
23 ABRIL
ALIMENTACIÓ I ABEUREMENT DE CAVALLS
El cavall a la natura menja (herba, brots). Menja la meitat del dia i la meitat de la nit.
Treballa amb regularitat per tant el seu menjar ha d'estar comport per:
1.-Aliments concentrats
1.1Gra: sencers, aixafats o mullats
EX:
-civada: gra negre o blanc amb extrems amb punta
-ordi: igual pero més rodonet.
-Blat moro: Grans grocs durs i mes grosos que els anteriors, s'han de matxacar
1.2Aliments indutrials o pinsos: Composats per herba i cereals.
2.- Farratges: herba tallada, seca i premsada en bales, la palla s'utilitza per fer cuadres pero es menjen una part pero es poc nutritiva.
3.- Altres aliments: Taronges, pastanages, pomes, xuxes. Son complements o per a recompensa.
4.- Aigua:20/40 l al dia. A d'estar sempre a disposició del cavall, anirà bebent quan vulgui
5.- Vitamites i minerals: Important en època creixement, complement o periode de lactancia.
Les necesitats energetiques es determinen segons pes i treball diari.
En descans: 4kg de aliments concentrats i 4kg d'herba.
En treball: 5/6kg d'herba i 5/6 d'aliments concentrats.
Han de menjar de forma fraccionada (3 cops) perque l'estomac es petit.
Ordre:
-Aigua
-Herba
-Aliments concentrats
-Aigua
El menjar es important per sopar perque te tota la nit per digerir-lo i consumir-lo.
Regles menjar
-Donar aigua neta i fresca
-Alimentar poc i sovint
-Horari regular
-No donar menjar poc abans de l'exercici
-Alimentar d'acord a les necessitats
-Aliment de qualitat
-Introduir canvis gradualment.
-Ferratge net i de qualitat
- Aigua abans de menjar
-Menjadors i bebedors nets
-Desparasitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada